La nit de safir amb llum de lluna,
Reflex dels estels a la llacuna.
Ahir admirava aquesta bellesa,
i ara els ulls plens de tristesa.
Si m’haguessis trucat, hauria vingut,
i avui, dins del cor, no hauria plogut.
Sense àncles, cap a l’horitzó llunyà i calitjós,
hauríem navegat cap als nostres desitjos.
Però som atrapats pels nostres greuges,
i ara és un bon moment per treure’ls.
La nostra història, ni hola ni adéu,
Som com barques perdudes damunt la neu. |
